La sala d'actes del Museu d'Art Modern de Tarragona, acollí el  diumenge 15 de juny de 2008 la primera Assemblea de l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT).

Amb un gran ambient i una serena il·lusió per retrobar-se amb companys i persones que tingueren històries i destins vivencials molt similars, un centenar de persones, víctimes totes elles de la esfereïdora repressió franquista a tot Tarragona, compartiren experiències, records i llàgrimes en la reunió de l’Assemblea de l’AVRFT.

“Hem perdut la por, per fi podem explicar obertament  i pública el que va passar”. Així s’expressava un familiar d’un afusellat pel franquisme. Persones que no es coneixien encara, connectaren ràpidament en mig de l’emoció i dels sentiments: “el mateix va passar amb el meu pare. Se l’endugueren i no el vam veure lliure mai més, fins que el van matar”. Històries repetides. Històries que fan molt mal, no oblidades però  que no pogueren explicar-les fins ara. Amés de víctimes, eren comdemnats a no poder mostrar el seu dolor o no poder demanar la veritat, la justícia i la reparació que es mereixien.

Però ara ens hem organitzat. Ens hem retrobat. No cerquem venjança, cerquem justícia. No cerquem aixecar nous conflictes, cerquem l’homenatge i la dignitat que les víctimes directes encara vives o les víctimes afusellades o mortes, es mereixen. Totes elles, mai perderen la seva dignitat personal. Coneixem molts i molts exemples que acrediten la dignitat amb la qual aquelles persones afrontaren el seu destí, sovint fins la mort.

Tanmateix, nosaltres, els supervivents o els familiars d’aquelles víctimes, volem la dignificació de la memòria d’aquelles persones amb noms i cognoms, amb famílies, il·lusions, projectes vitals, esperances...La dignificació de tot allò que quedà  estroncat per uns militars i unes ideologies feixistes que, aixecant-se en armes contra la legalitat republicana i la democràcia, portaren la mort, la repressió i el desastre ètic i social a milions de persones en l’Estat espanyol.  

Així doncs, volem honorar, difondre la memòria i els valors d’aquells republicans i republicanes que s’enfrontaren contra el feixisme i que, tot i perdre en aquelles circumstàncies, la història i el record emocionat els hi dóna el reconeixement i les gràcies per haver lluitat per un món democràtic, lliure i millor.

Ens obliga l’estimació per ells i elles, el respecte, el reconeixement...

Ens obliga el deure de la Memòria.